És un repte, i alhora un plaer, endinsar-se en l’univers rodoredià, i encara ho és més fer-ho en la que es podria considerar la seva novel·la més coneguda i de les més traduïdes de la literatura catalana, “La plaça del Diamant”.

Per tots és coneguda la historia de la Natàlia, el seu trajecte vital des dels anys vint fins als cinquanta del segle passat. Tres dècades on la seva vida, lligada als fets polítics i socials del país, s’estira i s’arronsa com els fils que arrissa i talla per embolicar dolços a la pastisseria on treballa de jove. La seva vida, però, no només coneix la dolçor. També l’amargor més intensa i punyent. El dolor i la desesperació. La guerra i la fam.

Sentiments, experiències i emocions vehiculen aquesta adaptació teatral intimista, centrada en la protagonista, i narrada per ella mateixa: la Colometa. Tres actrius són les que li dónen veu , ànima i cos en funció dels tres moments claus de la seva vida, joventut, maduresa i vellesa.