El monòleg comença amb la segona simfonia de Brahms. El personatge explica al públic aspectes musicals sobre la simfonia i ell mateix toca el seu instrument: el contrabaix. A continuació, el personatge fa una extensa descripció de les qualitats de l'instrument, al qual considera l'element més important de l'orquestra, inclòs el director. Però a mesura que avança el monòleg, les dades sobre l'instrument es van intercalant amb episodis de la vida de l'intèrpret, que progressivament es mostra més dominat pel contrabaix. Diu, inclús, que l'impedeix tenir una vida emocional i sexual normal. Descobrim que el personatge és un home solitari i sense cap control sobre la seva vida personal.